Mestra durant més de 40 anys entre Canet d’Adri i Girona, Montserrat Mestres és neboda de la poetessa, Maria Perpinyà i Sais (Verges, 1901- Banyoles, 1994), una dona pionera.
Com presentaria Maria Perpinyà a les generacions actuals?
A principis del segle XX, a Catalunya, es produí un gran canvi en el paper que la dona tenia en la societat. Si, fins aleshores, se l’educava per ser mestressa de casa, portar la llar, tenir cura dels fills…, hi va haver un canvi extraordinari. Van evolucionar els costums i, amb la difusió de la cultura, la dona va poder començar a treballar i a emancipar-se econòmicament, la qual cosa afavorí, en gran manera, el feminisme. Maria Perpinyà fou una de les pioneres d’aquest període.
El 1928 i 29 veié editats alguns poemes en publicacions. Què la portà, de jove, al món de les lletres?
Estudià a l’escola de les Dominiques de Girona, on ella, a més de rebre nombrosos coneixements, començà a interessar-se per la poesia, alhora que continuà amb la seva gran afició per la lectura. Per donar-se a conèixer, enviava els seus poemes a diversos poetes coneguts, com Octavi Saltor i, encara més, Tomàs Roig i Llop, que la va ajudar en l’objectiu proposat de volar lluny.
I a 25 anys se’n va a Barcelona.
Sí. El seu esperit inquiet li demanava un canvi d’aires. No volia renunciar als seus somnis de joventut i, amb l’ajuda dels seus amics poetes, va convèncer els seus pares que la deixessin anar a viure i treballar a Barcelona. El 1928 va poder veure complert el seu somni. Va aconseguir una dispesa per viure i, també, una feina al diari El Matí, catòlic i catalanista. Començava l’etapa més profitosa de la seva vida. En aquells anys vint i trenta va ser una dona molt activa i compromesa, com a poeta, escriptora, periodista i traductora. També, en l’àmbit polític i social. Des de molt jove ja tenia idees progressistes. Va ser la primera dona de Verges que va aprendre a conduir. El 1930 signà el manifest pro amnistia de les dones. Així mateix, es dedicà a fer recitals poètics en diferents entitats i a donar conferències sobre temes femenins.
De quan daten els seus primers llibres?
L’any 1931 va publicar el seu primer poemari, titulat Poemes, i l’any 1936, el segon, titulat Terra de vent, on destaquen dos temes: la terra, com a patrimoni i com a pàtria, i el vent. També es va convertir en una de les conferenciants més actives d’aquell temps. Amb la publicació dels dos llibres de poemes, Maria Perpinyà assolí un gran èxit, especialment amb el fragment del poema Terra de vent -avui cantat per diverses corals catalanes i encapçalant l’espectacle teatral Bandera de Catalunya – La fi del comtat d’Empúries, nascut l’any 1979, obra d’Esteve Albert i Corp, que es representa cada Divendres Sant a Bellcaire d’Empordà.
La Guerra Civil truncà la seva carrera…
Quan, gràcies a les seves publicacions i col·laboracions a la premsa, semblava que arrencava una carrera literària sòlida, l’esclat de la Guerra Civil, primer, i després -i sobretot-, el franquisme, van estroncar de soca-rel la seva trajectòria professional, ja que, a causa del tancament del diari El Matí, va perdre la seva feina principal. Per culpa d’això, i per la impossibilitat de publicar en català, ja no va tornar a tenir pràcticament activitat pública.
Malgrat tot, continuà escrivint…
Va tornar a Verges a mitjans dels cinquanta per reprendre la creació literària. Es va anar tancant al seu món, tot i que continuà escrivint fins a una edat avançada. Fins avui, però, bona part de la seva obra ha restat inèdita. Va publicar dos poemes en l’obra Les cinc branques, editada el 1975 per Esteve Albert. I l’any 1978, en el llibre 31 Poetes d’avui (Edicions Cedro), s’hi van incloure sis poemes seus. El 28 d’agost de 1980 El Punt publicà un extens article sobre Maria Perpinyà, escrit pel meu pare, Lluís Maria Mestres i Martí.
Maria Perpinyà revisà el llenguatge de la Processó de Verges i l’adaptà a un de més comprensible…
En el segle XVII es van trobar els primers documents que esmentaven la Processó de Verges i la Dansa de la Mort, l’única que ha sobreviscut a les nostres comarques. El poble té la processó en gran estima. En temps de la República i la Guerra Civil, el seguici va deixar de sortir pels carrers de la vila. Carles Perpinyà, germà petit de la Maria, va aconseguir reprendre i donar gran impuls a la processó. La Maria va revisar-ne el llenguatge i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. L’any 1977 es va posar música a la seva poesia Dansa de la Mort a Verges i l’acte va ser retransmès per televisió.
Si li pogués enviar una carta, què li diria?
Que l’he coneguda tard, però que ara l’admiro, ja que m’he endinsat molt en la seva història i reconec que va ser una dona molt activa i compromesa en diferents causes. M’encanten els seus poemes i els llegeixo i recordo tot sovint.