Capella de Sant Pere de la Vall

Capella de Sant Pere de la Vall (s. X-XI)

La senzillesa feta art

La capella romànica de Sant Pere és situada al petit nucli de la Vall, format per les masies fortificades de cal Rei i can Massaller, la masia de cal Bessó i l’antic molí fariner, de mitjan segle xviii. Aquesta capella, sufragània de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, pertanyia a l’antiga baronia de Verges, com s’esmenta en el testament del comte Pere III d’Empúries l’any 1399.

Una porta adovellada de cronologia posterior ens serveix d’entrada principal a l’edifici. A l’interior, destaquen les tres filades d’arcs cecs que reforcen els murs laterals i sostenen la coberta de volta de canó. Aquestes construccions, juntament amb els contraforts dels murs exteriors, van afectar l’estructura primitiva de l’edifici i l’accés principal per la porta de migdia, avui mig aparedada

Si ens dirigim al mur nord de l’exterior, podrem admirar el parament més antic de la capella, fet a partir de carreus poc treballats i còdols de riu que es combinen amb diverses filades regulars de pedres allargades i estretes. A l’absis, semicircular, destaca la filera de carreus ben escairats a la part superior del mur, i, sota la teulada, encara es poden apreciar les lloses de la cornisa primitiva.

Tradicionalment, el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, s’hi celebrava missa i un aplec.


Chapelle de Saint Pere de la Vall

La simplicité c’est de l’art

La chapelle romane de Saint Pere (X-XIe s) est située dans le petit noyau de la Vall  formé des maisons de campagne fortifiées, cal Rei et can Massaller, celle de cal Bessó et l’ancien moulin à farine, de la première moitié du XVIIIe siècle. Cette chapelle, dépendante de l’église paroissiale de Saint Julià et Sainte Basilissa, appartenait à l’ancien domaine de Verges, comme il est mentionné dans le testament du comte Pere III d’Empúries en 1399.

L’entrée principale du bâtiment est une porte à voussoirs, celle-ci étant une construction postérieure. À l’intérieur, on rencontre les trois rangées d’arcades aveugles qui renforcent les murs latéraux et soutiennent la surface extérieure de la voûte en berceau. Ces constructions, tout comme les contreforts des murs extérieurs, ont détérioré la structure primitive de l’édifice et l’accès principal de la porte de migdia (porte sud) qui a actuellement une partie murée.

Si on se dirige vers le mur nord de l’extérieur, nous pourrons admirer le parement le plus ancien de la chapelle qui fut bâti avec des carreaux simples et des galets des fleuves disposés en combinaison avec plusieurs rangs réguliers de pierres allongées et étroites. Sur l’abside semi-circulaire, on remarquera la rangée de carreaux bien coupés sur la partie supérieure du mur, et, au-dessous du toit, on peut encore apprécier les dalles de la corniche primitive. On y fêtait traditionnellement La Saint Pierre le 29 juin, avec une messe et un aplec (un rassemblement).


Sant Pere de la Vall Chapel

Simplicity made art

The Romanesque chapel of Sant Pere (Saint Peter, 10-11th century) is located in the small heart of the Valley, formed by the fortified manor houses of cal Rei, can Massaller, cal Bessó manor and the mid-18th century old flour mill. The chapel, dependent on the parish church of Saint Julian and Saint Basilissa belonged to the barony of Verges, as recorded in the will of Count Peter the 3rd of Empúries of 1399.

A voussoir gate of later chronology is used as the main entrance to the building. Inside, it is worth mentioning three files of blinded arches that reinforce the lateral walls and support the barrel vault. These structures, together with the exterior buttresses, affected the primitive structure of the building and the main access gate to the north, at present halfway covered. 

If we walk to the northern exterior wall, we can admire the oldest wall of the chapel, built using fluvial stones and crude stonework combined in regular ranks of long and narrow stones. In the semi-circular apse there is a rank of dressed stones in the superior part of the wall, and, below the roof, the slabs of the primitive cornice can be seen. Traditionally, on June 29th, Saint Peter’s Day, a mass and a dancing gathering used to be celebrated.